"La felicidad real siempre aparece escuálida por comparacion con las compensaciones que ofrece la desdicha. Y, naturalmente, la estabilidad no es, ni con mucho, tan espectacular como la intestabilidad. Estar satisfecho de todo no posee el encanto que supone manener una lucha justa contra la infelicidad, ni el pintoresquismo del combate contra la tentación o contra una pasión fatal o una duda. La felicidad nunca tiene grandeza."
Pàg. 221 línia 6.
Ets feliç? Segur que t'has fet aquesta pregunta moltes vegades.
- No em puc queixar. - resposta típica de la gent que no es vol mullar!
Som privilegiats d'haver nascut en un temps històric, en un punt geogràfic, en una família concreta... econòmicament pertanyem a un nivell mig. I si tens un grup d'amics, una feina i algú que t'estimi... caram! no ens podem queixar.
Però... Ets feliç?
La felicitat és la comoditat de no poder queixar-nos?
La felicitat és l'absència de preocupacions?
Aldous Huxley ens fa reflexionar sobre aquesta qüestió i recordar que la felicitat és un conjunt d'emocions i sentiments que passen també per la ràbia, la tristesa, l'egoïsme, el remordiment...
"...Yo quiero a Dios, quiero poesia, peligro real, libertad, bondad, pecado.
- En suma- dijo Mustafá Mond-, usted reclama el derecho a ser desgraciado.
- Muy bien, de acuerdo -dijo el salvaje, en tono de reto-. Reclamo el derecho a ser desgraciado.
- Sin hablar del derecho a envejecer, a volverser feo e impotente, a tener sífilis y cáncer, a pasar hambre, a ser piojoso, a vivir en el temor constante de lo que pueda ocurrir mañana, el derecho, en fin, a ser un hombre atormentado.
Siguió un largo silencio.
- Reclamo todos estos derechos -concluyó el salvaje.
Mustafá Mond se encogió de hombros.
- Están a su disposición."
Pág. 238 linia 13.
Em dóna la impressió que ens costa parlar de la felicitat i que és lleig dir tant que ets feliç com que no ho ets. Per un costat expresses la teva depressió i per l'altra la teva inconsciència de la realitat.
El llibre recorda a Màtrix: vols ser conscient o no? vols la pastilla blanca o la vermella? vols soma?
M'impressiona la cadena d'incubació, de producció d'essers humans. L'ensenyament hipnopèdic i Pavlovista. La manera de condicionar tota la teva vida, tant per la temperatura que hauràs d'aguantar, per la posició que exigirà la feina, per la classe social que reperesentaràs, la manera de vestir i et condicionen a no odiar res del que hauràs de fer ni del què seràs, per més injust que sigui, és a dir, et condicionen per a ser feliç.
Preferiu la comoditat? La inconsciència? l'estabilitat?
El salvatge ha llegit Shakespeare i pren les frases i les paraules d'aquest autor per exlicar les sensacions que té i debatre amb el director de la civilització.
El racisme no desapareix.
Ni la intolerància ni la incomprensió.
Si haguessin desaperagut no hi hagués hagut els protagonistes ja que aquests sobresurten de la resta perquè alguna cosa ha sortit malament en el procés de producció: o defectes físics (no condicionats, clar) o excessiva capacitat. Defectes que et fan reflexionar, que et fan sentir tu mateix i no voler seguir la majoria. A nosaltres ens passa el mateix i en la societat del salvatge també.
La diferència és rebutjada i el rebuig comporta més consciència, que a la vegada pot comportar més felicitat o més tristesa.
No m'ha agradat la gran diferència de la societat dels salvatges amb la nostra. Suposo que necessitava un salvatgisme com el que coneixem actualment per accentuar la nova civilització. Però trobo que ja hi ha prou diferències com perquè hagués sobreviscut una societat com l'actual i no comprendre la nova.
En definitiva. És la primera vegada que comento un llibre, m'he deixat endur per impulsos i segurament m'he deixat moltes reflexions. Espero que us hagi animat a llegir-lo, val molt la pena!
I, recordeu, sigue feliços!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
5 comentaris:
Molt encertat el "pot" en la frase:
La diferència és rebutjada i el rebuig comporta més consciència, que a la vegada pot comportar més felicitat o més tristesa.
La consciència no vé d'altre lloc que de la reflexió d'un fet, un acte o un pensament. Per tant, preguntar-se el perquè d'un rebuig implica automàticament un presa de consciència, i aquesta a la vegada ens fa reflexionar, i com més reflexionem més conscient som del que ens envolta, i més ho som, a vegades, de nosaltres mateixos.
Amb això vull dir que a vegades analitzar l'entorn, o ser conscient del que ens envolta no ens acaba repercutint sobre el nostre estat de felicitat o tristesa d'una forma directa. Ens repercutirà el fet, però no la nostra reflexió.
Hi ha gent ben capaç d'analitzar una situació i fins i tot prendre una desició, sense que per això impliqui un canvi en el seu estat d'ànim o coneixement de sí mateix.
Per tant, d'aquesta manera, entenc que si el rebuig que comentes del llibre no s'interioritza, no pot permetre a la gent crèixer com a persones per desenvolupar aquesta nova civilització.
I extrapolant... a la realitat, no poder arribar a millorar la nostra situació actual.
Sort que avui en dia tenim força programes televisius que ens poden ajudar a conèixer millor el nostre interior, com l'última novetat: supermodelos...
No estic d'acord en què el que ens repercuteix sobre el nostre estat d'ànim és el fet i no sempre l'anàlisi que en fem. Crec que és la reflexió i la consciència el que canvia el nostre estat, el fet, encara que sigui un rebuig, una admiració, un error, el pots sentir o no, és a dir, el pots analitzar o no. Aquí entraria el conformisme: no puc ser aquí, vale, aniré allà. La gent de la nova civilització d'aquest llibre els ensenyen a no qüestionar-se res i per això, se suposa, que són feliços i que no poden estar tristos. Els de les castes més baixes han après a no envejar, ni voler res més, ni enfadar-se pel que fan els de les castes més altes. Per mi això tampoc és felicitat simplement és un estat amorf.
Jueeerrr,...high level no xavals,...no m'he enterat de res! i aixó que m'ho he llegit tot dues vegades (comentaris inclosos). Serà que sóc més salvatge que el del llibre????...bé en qualsevol cas suposo que si em llegeixo el llibre entendré de què esteu parlant.
LA felicitat implica inicialment la consciència ( o coneixement) de la mateixa no?
No podem ser feliços si no sabem o entenem el que significa.
Igualment aquesta felicitat prové de un assoliment "minim" en les nostres apetències de benestar ( un benestar subjectiu segons siguin les nostres corbes de preferencia i estructures psicològiques de percepció i coneixement d'aquest benestar i el seu assoliment).
En format senzill diria que algú qui ha de "reflexionar" sobre si és feliç, no ho és o hi arriba pel raonament..la felicitat és quelcom que si bé resulta "intangible" representa una sensació "orgànica" i "psicològica" a la qual no s'arriba per reflexió sinó per resposta...
UNa felicitat a la que s'arriba per "reflexió o raonament més que felicitat és ACCEPTACIÓ o CONFORMITAT amb un estta o si8tuació, fet que provoca una "alleujament" del subjecte que accepta i gaudeix ( finalment) de la situacióq ue analitza.
Crec !
Gràcies TRanki per reviure el meu bloc! Parlant de felicitat: m'has fet molt felç!!!!
Estic d'acord en què si algú cal que reflexioni per a respondre la pregunta de si és feliç, és que no ho és. I també crec que és força orgànica la sensació de felicitat, però no puc deixar de pensar que és més complicat que tot això. Un moment de felicitat el pot tenir tothom, però una felicitat estable? No creus que implica processos psicològics més que orgànics? I la persona que mai es troba feliç perquè busca la perfecció d'aquest sentiment? Cal saber buscar-la (la felicitat) i cal saber reconèixer el que ja es té.
Bé. És interessant
El llibre impressiona i et deixa molt clara la fal·làcia en què es pot convertir.
Gràcies per fer-m'ho recordar.
Publica un comentari a l'entrada